La resposta curta és que no cal preparar gairebé res. La llarga té dos o tres detalls que fan que la primera sessió rendeixi força més.
L’únic que convé portar pensat
Dedica-li un minut abans de venir a aquestes quatre preguntes:
- Des de quan et passa?
- Què ho empitjora i què ho alleuja?
- Hi va haver res que ho desencadenés: un cop, un canvi de feina, una temporada de més càrrega?
- Ha canviat de lloc amb el temps?
Aquesta última importa més del que sembla. Una molèstia que s’ha anat desplaçant sol indicar que el cos porta temps compensant, i això canvia per on començo.
La valoració
La sessió arrenca parlant: antecedents, hàbits, com descanses, si prens alguna medicació. No és un tràmit, condiciona l’abordatge. Després exploro el teixit amb el tacte per localitzar els nusos i les línies doloroses, i decidir l’ordre de treball.
Coses pràctiques
- Roba còmoda. No cal portar res.
- Millor no arribar amb un àpat pesat recent.
- Si portes fèrula de descàrrega, plantilles o alguna ortesi, digues-ho.
- Si estàs en seguiment per alguna cosa, explica-m’ho: el treball manual acompanya, no substitueix.
Què no esperis de la primera
Si arrossegues alguna cosa des de fa anys, la primera sessió serveix sobretot per veure com respon el teu teixit. Hi ha qui nota un canvi clar aquell mateix dia i qui el nota al tercer.
En acabar repassem què ha respost i decidim si cal continuar i amb quin ritme. Sense bons tancats per endavant.