Vuit hores davant la pantalla, el cap lleugerament avançat, les espatlles apujades i els avantbraços recolzats. La postura no sembla forçada, i aquesta és exactament la trampa: no fa mal mentre la sostens.
Què li passa al teixit
El problema no és la posició, és la falta de variació. Un múscul que es manté a mitja contracció durant hores deixa de circular bé. El teixit es condensa, perd elasticitat i apareixen punts d’adherència que ja no es desfan sols en acabar la jornada.
Per això la càrrega s’acumula de setmana en setmana: cada dia parteixes d’un teixit una mica més pres que l’anterior.
On es nota i on comença
Es nota al trapezi i entre els omòplats. Però la cadena sol venir de més lluny: pectoral escurçat per la posició tancada dels braços, base del crani presa per l’avançament del cap, i sovint la mandíbula, que sosté bona part de la concentració.
Treballar només el trapezi dóna alleujament fins al dilluns següent. Alliberar el pectoral i la base del crani canvia el punt de partida.
Què faig en sessió
Exploro la cadena completa abans de tocar la zona que molesta: pectoral, espatlla, escàpula, cervicals i base del crani. Localitzo els nusos i les línies doloroses, i allibero en l’ordre que marca la mateixa resposta del teixit.
Entre sessions
- Aixeca’t cada 45 o 50 minuts, encara que sigui un minut. El que importa és trencar la posició sostinguda.
- Baixa els braços i obre el pit diverses vegades al dia.
- Apuja la pantalla fins que no hagis d’avançar el cap per llegir.
- Si notes que serres les dents en concentrar-te, digues-ho a la sessió: canvia l’abordatge.
Cap d’aquestes coses substitueix el treball manual quan el patró porta mesos instal·lat, però eviten que tornis al mateix punt de partida.