Coll rígid en girar el cap, pes entre les espatlles, sensació de tensió que puja cap al clatell al final del dia. És del que més veig, i del que més es treballa al lloc equivocat.
La cadena no acaba al coll
La musculatura cervical forma cadena cap avall amb les espatlles i la part alta de l’esquena, i cap amunt amb la base del crani i l’articulació temporomandibular (ATM). Aquesta articulació és la que obre i tanca la mandíbula, i treballa milers de vegades al dia.
Quan la mandíbula acumula tensió —serrar les dents dormint, sostenir l’estrès a la cara— aquesta càrrega no es queda allà. Estira de la base del crani i de la musculatura cervical, que es manté en tensió sense causa aparent al propi coll.
Per què l’estirament no n’hi ha prou
Estirar allarga el múscul una estona. No desfà el punt de condensació del teixit, que és el que manté la zona presa. Si a més l’origen és a la mandíbula, estirar el coll no toca el problema en cap moment.
Com ho abordo
Exploro amb el tacte tota la cadena: trapezi, base del crani, musculatura suboccipital i, quan escau, la musculatura de la masticació i la cara. Localitzo els nusos i les línies doloroses, i treballo el bloqueig d’origen abans que el punt que molesta.
En desfer l’adherència augmenta el reg sanguini local, i la zona recupera recorregut sense forçar l’articulació.
Senyals que la mandíbula hi està implicada
- Et despertes amb el coll carregat i la cara tensa.
- Notes clecs o rigidesa en obrir la boca.
- La tensió cervical torna cada pocs dies, treballis el que treballis.
- Apareix pressió a les temples o a la base del crani.
Si t’hi reconeixes en diverses, val la pena explorar la mandíbula encara que el que et porti aquí sigui el coll.